Trets característics de la llengua oral formal

El dia 14 d'octubre, la Rosa Soler abans de parlar sobre els trets característics de la llengua oral formal, ens va recitar un poema de Miquel Martí i Pol:

Petita faula de mi mateix


Jo, per exemple, em llevo
cada dia a les set
vint-i-cinc i m’afaito
lentament perquè em vagui
de reprendre, una a una,
les paraules i omplir-me’n
les mans. Són llargs els dies,
llargues les hores lentes,
i ara la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries


Jo, per exemple, esmorzo
discretament i em rento
polidament la boca,
i tot té un aire plàcid
mentre em vesteixo, i penso
que el món és una cambra
petita, amb quatre mobles
 per tota companyia.
Però la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries.


Jo, per exemple,
dintre de poc ja farà vint-
i-tres anys que treballo
vuit hores cada dia,
i he viscut sempre al poble
i he engendrat fills, i estimo
les coses i el silenci
i encara em vaga als vespres
tot sol al fons de casa
d’escriure algun poema.
Però la gent creix massa
de pressa- ja ho he dit-
i llegeix poc i pensa
molt menys i tothom
perd el temps en ximpleries.


Miquel Martí i Pol
 

Trets característics de la llengua oral formal

En la majoria de les situacions comunicatives es fa servir el canal oral tot i que també tenen característiques de l'escrit.

• Trets contextuals:
  
  - Caràcter no universal i aprenentatge escolar: La llengua oral formal és una varietat que ha de ser apresa i desenvolupada voluntàriament.
  Per altra banda cal dir que la llengua escrita no és universal sinó que com la llengua oral formal, s'ha d'aprendre.
  
  - Acústica, efímera i produïda en el temps real: el canal és l'oral, efímera, és a dir, no duradora, produïda en temps real i lligada a la successió de temps. A mesura que passa el temps l'elaborem sobre la marxa. Tot això vol dir que hi ha una preparació, però pel fet de ser oral i efímer vol dir que tu verbalitzes les paraules i que per molt formal que sigui, si tu ho llegeixes, ho estàs produint en el moment.
  
  - Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'espai i el temps coincideixen, això vol dir que hi ha interacció però amb una comunicació unidireccional, és a dir, d'una sola direcció, d'una persona cap els altres. Per això la interacció ha de venir per altres bandes.
• Trets textuals:
  
  - Formal i generalment monologada: Formal: regit per unes normes. Monologada: Parla un, no és un diàleg.
  
  - Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Exposes sobre un tema que saps per tant, informes.  Planificada: has preparat què diràs, com ho diràs... Per tant el grau de planificació, és el que diferencia una situació formal d'una informal.
  
  - Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: Al contrari que la llengua escrita, la llengua oral és molt repetitiva. Això és degut a que el receptor no pot tornar a llegir res i per tant hem de ser conscients de les limitacions de retenció de l'ésser humà. Per tant un bon comunicador ha de tenir clar quines idees és volen dir i repetir- les amb diferents paraules.
• Trets lingüístics:
  
  - Paper fonamental dels trets suprasegmentals: Suprasegmentals: tot el que té a veure amb el to, el volum, el ritme, l'entonació... i tenen un paper molt important en la comunicació oral.
  La comunicació no verbal ajuda a transmetre el missatge i és crucial.
  
  - Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc: Hi ha molts elements díctics, que son aquells que fan referència al context (aquí, allà, jo , tu , ell...) elements que fan referència a l'espai i el temps.
  També trobem interrogacions, exclamacions, interjeccions ja que trenquen amb la monotonia del text expositiu i això capta l'atenció. Són tres valors per cridar l'atenció.
  Els anacoluts canvien l'ordre lògic de les frases.
  
  - Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: Hi ha correcció formativa que coincideix amb la varietat estàndard. En la llengua oral formal no valorem l'ortografia. El que corregim és la fonètica, la vocalització i l'entonació. 

Per tant, arribem a la conclusió que oral i escrit no són tant diferents. No són contraris sinó que els hem d'observar com un continu.