La descripció

El dimarts 11 d'octubre a la classe de comunicació oral, escrita i digital vam treballar la descripció i vam veure els diferents models que podem utilitzar per descriure.

Alhora de descriure, representar allò que observem, tenim moltes possibilitats i aquestes, demanen un sentit. 
A continuació us deixo tot el que vam veure i observar durant la classe.

Cançons: Els catarres: Jennifer




Poesia visual: Joan Brossa
" La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació".

 

Poesia:

Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol. Un poema en el qual Miquel Martí i Pol descriu la seva dona duna manera molt dolça ja que l'estima molt. 

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci. 

Gernika, Josep Palau i Fabre. Representa el bombardeig que hi va haber durantla Guerra Civil.

Era dia de mercat. els infants jugaven a guerra. Les dones

tiraven els ous, els llegums, l'aviram, les patates. El reperto-

ri era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat. 

Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra,

quan de sobte, del cel, d'on vénen, diuen, els àngels i els

ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre 

s'havia apgirat. 

Tres hores com una eternitat i aquest joc s'extingia. Els 

infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia extermi-

nat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pen-

sen el mateix. I així començava la gran uniformitat. 

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-

nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món 

prengui model, ja sap el que l'espera. No habitaven als 

Andes, els còndors? Per què escullen aquestes contrades?

I l'arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I

encara no ressuscitat.

Novel·la:  

Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson

El carrere estret, Josep Pla

"La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla

Assaig:

Xesco Boix vist per Lluís M.Panyella

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."

Conte:

Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix

 

Vídeo:  
Summercat,anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009:

 


Aquí us deixo un resum de les idees més importrants de la descripció La descripció