El dia 14 d'octubre vaig entregar la síntesi d'un dels capítols del llibre L'art de saber escoltar de Francesc Torralba.
ESCOLTAR I
SENTIR
El primer que cal dir es que existeix una gran diferència entre escoltar i
sentir. Una persona pot decidir escoltar però no sentir. Ningú escolta per
casualitat però també cal dir que no podem escoltar a tothom. Al contrari,
cadascun de nosaltres pot sent a l’atzar, per tant, podem sentir-ho tot però no
escoltar-ho tot.
Ningú no ens pot obligar a escoltar ja que l’escolta va
precedida per un desig. Aquest desig parteix d’una intuïció que moltes vegades
pot arribar a la frustració, és a dir quan el que escoltem no es correspon al
nostre desig. Tot i això és important saber que l’art d’escoltar no es tan
senzill sinó que requereix un grans esforç i constància. El problema és que
l’escolta pot arribar a la comèdia, és a dir, si dominem bé l’art de la comèdia
podem fer veure que escoltem i l’altre es pot creure que vertaderament
l’escoltem. És per això que mai podem garantir que l’altre ens escolti ni podem
assegurar que serem escoltats. Per això, cal tenir present que escoltar és
sentir amb delicades i cura. Escoltar el missatge de l’altre exigeix
concentració i voluntat per desxifrar aquest missatge. Per això el bon
escoltador no s’atura en les paraules de l’altre sinó que cerca l’entranya
invisible dels seus mots.
Per altre banda, cal dir també que escoltar forma part
del diàleg ja que sense escoltar seria impossible el diàleg per això és
necessari escoltar l’altre tot i que de vegades no ens agradi ja que no
comparteix el que pensem.
Per acabar, cal dir que aprenem a parlar perquè escoltem
i tot i que a les escoles no se li doni tanta importància, ensenyar a escoltar
és anterior a qualsevol altra matèria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada