dissabte, 29 d’octubre del 2011

Educar i ensenyar

El dia 27 a la classe de Gestió de la informació i TIC havíem de portar llegit el primer capítol del llibre:









FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.

Les idees principals van ser:
- Actualment la història avança amb molta rapidesa, però, l'escola segueix en el passat. Això passa, degut a que l'home sempre ha tingut por als canvis.
- S'acusa als medis audiovisuals de ser incapaços de substituir eficaçment els llibres, però abans s'acusava als llibres ja que deien que no podien tenir la mateixa autoritat dels mestres.
- La por al canvi i l'obsessió per el passat han portat a l'escola a la inadaptació.
- Al llarg de les últimes dècades les investigacions realitzades amb la dinàmica cerebral han agafat molta importància


A partir d'aquí vam veure un vídeo en el que donen molta importància a la llengua oral acompanyada d'imatges amb una música monòtona.



Els orígens Seguidament vam veure un altre vídeo, aquest al contrari del primer transmet emocions i on el més important són les imatges:


A partir d'aquí vam arribar a la conclusió que:
El primer vídeo
  • No és per veure en grup, ja que hi ha massa informació i tothom necessita el seu temps per captar les idees. 
  • És útil si es fa servir per activitats a casa, és a dir, el mestre et fa fer una activitat. És aquí on els alumnes aprenem. 
El segon vídeo
  • Aquest vídeo és bo veure'l en grup ja que és més motivador. 
  • La imatge transmet emocions i això fa que les idees quedin clares. 
  • La música reforça les imatges.

slideshare

Com parlar bé en públic?

El divendres 28 d'octubre a la sessió de Comunicació oral, escrita i digital vam entregar el resum dels sis primers capítos del llibre Com Parlar bé en públic? de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Un llibre que tracta sobre tècniques i trucs per parlar bé en públic. COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Després de llegir aquest llibre m'he adonat que realment sí que es pot arribar a ser un bon orador, però es necessita molt treball i pràctica. M'han semblat molt interessants totes les tècniques que ens dona aquest llibre i penso que em seran de gran utilitat ja que per mi parlar en públic no es una tasca senzilla.
A partir d'aquí m'he quedat amb les següents idees:
- Cal aprendre a controlar els nervis.
- No es tracta de memoritzar i simplement dir tot el que hem memoritzat, sinó interioritzar el discurs.
- Alhora de recitar o exposar hem de fer-ho amb naturalitat.
- Utilitzar un bon to de la veu.
- Fixar-nos amb la velocitat, ja que hem d'aconseguir que el públic tingui prou temps per assimilar el que estem dient.

Aquest llibre m'ha agradat molt ja que no era un llibre avorrit i l'he trobat molt útil per totes les persones que han de parlar en públic. Penso que aquest llibre em serà molt útil ara però també en el meu futur.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Estructura del discurs

El divendres 28 d'octubre a la sessió de Comunicació oral, escrita i digital vam treballar l'estructura del discurs que consta de tres parts:

Digues de què parlaràs                         parla'n                                  i digues de què has parlat
 Introducció                                   Desenvolupament                               Conclusió


La introducció, és la part en què es presenten el tema i els objectius.
" Allò que comença bé ja està mig acabat ".
Fórmules introductòries:
  • Definició.
  • Presentació dels objectius.
  • Presentació del guió.
  • Preguntes. 
  • Lectura mental. 
  • Documentació.
  • Afirmació provocadora. 
  • Anècdota
El desenvolupament on es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
Cal buscar les idees, seleccionar-les i ordenar- les segons el temps que tens.
Les pots seleccionar i ordenar segons l'objectiu del discurs:

Per a informar
Estructura descriptiva
Estructura cronològica

Per a convèncer

La conclusió on es fa una síntesi final i es tanca el discurs.
La conclusió té unes funcions bàsiques:
Tancar el discurs.
Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

Fórmules de tancament
  • Repetir la introducció. 
  • Resumir els punts principals
  • Invitació a l'acció. 
  • Anunci d'un esdeveniment futur. 
  • Promesa. 
  • Apel·lar als sentiments. 
La llengua del discurs expositiu
  • Neutra, precisa i accessible.
  • No influïda per  la prosa escrita o tècnica.
  • Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes. 
  • Són necessaris:
    - Connectors: perquè, per tant, en conseqüència...
    - Marcadors textuals: en primer lloc, d'una banda, finalment....


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Exposició fotogràfica

El dimarts 25 d'octubre a la classe de Comunicació oral, escrita i digital vam fer l'exposició fotogràfica de cadascuna de les persones que havíem escollit. Cada persona s'havia de fixar en algun aspecte que li cridés l'atenció d'una seva companya i llavors crear una petita descripció i fer-li una fotografia que representés allò que volíem expressar.

Jo em vaig fixar que una companya meva, concretament l'Helena Guirao solia portar cada setmana un color diferent de la funda del mòbil. La foto no va ser molt difícil però tot i així en vaig tirar unes quantes ja que no sabia ben be quina agafaria. Un cop vaig tenir totes les fotografies on també apareix la seva mà, vaig mirar quin color de cartolina agafaria i a partir d'aquí vaig intentar agafar una fotografia que lligués amb el fons però que alhora ressaltés.

Vam penjar les fotografies per tota la classe i a partir d'aquí anàvem observant el que i deia. Ens vam adonar que era molt important el fons de la fotografia i els objectes que hi apareixen ja que poden fer que l'espectador no entengui el que nosaltres volem transmetre.
El que més em va cridar l'atenció va ser que en moltes de les coses que altres companyes s'havien fixat per algun motiu jo no m'hi havia fixat mai.

Mentre anàvem observant cadascuna de les fotografies ens vam adonar com influïa el fons ja que moltes imatges no acabaven de representar allò què volien per alguna cosa que apareixia en el fons. Un altre aspecte a tenir en compte és per exemple si volíem parar d'una part del cos i li vam tirar una fotografia intentar que no aparegui res més que allò.
Penso que aquesta activitat ens va ajudar a conèixer una mica més les companyes de la classe ja que fa molt poc que ens coneixem.

En general la Rosa Soler em va dir que si que s'entenia el que jo volia representar amb la imatge ja que la imatge estava centrada del tot en el mòbil i la funda en aquest cas de color rosa.
Tot i això en aquesta sessió ens vam adonar de com influeix el fons en les fotografies i això va portar a que a algunes companyes no quedés del tot reflectit el que volien expressar. Per això es necessari que ens fixem en tots els detalls de la imatge per tal de que no representin allò que volem comunicar.

Aquí us deixo la meva descripció:

ELS COLORS DEL CARÀCTER

Ella, de pell clara i cabell fosc sovint recollit amb una cua , és una persona més aviat senzilla que no necessita massa per ser feliç però, sempre li queden ganes de fer coses noves i quan més m'hi fixo, més me n‘adono com cuida els seus detalls i la manera que té de fer-ho. Aquesta manera de fer, em fa pensar que relaciona els colors amb l'estat d'ànim i el més segur es que ho faci sense adonar-se'n. Considero que per ella cada setmana és un color, cada setmana es planteja nous reptes, i la manera que té d' expressa-ho és amb la funda del seu mòbil. Normalment no hi ha setmana que repeteixi i fins i tot durant la setmana també la canvia per això penso que el color de la funda reflecteix el seu estat d'ànim tot i que també és una mica presumida. Molts vegades hem sentit a parlar de les relacions que poden tenir els colors amb l'estat d'ànim de cada persona. Els dies en que les coses no et surten bé si ens fessin expressar-ho amb algun color segurament seria fosc, grisós, en canvi si ens parlen d'un dia assolellat segurament el relacionaríem amb el groc del sol i aquell blau del mar que dona tanta tranquil·litat.

Amb això me'n adono que si ens fixem amb els petits detalls de les persones podem trobar-hi molts significats i en aquest cas ha sigut l'estat d'ànim vers els colors.

 

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Entrada a la Viquipèdia

Què és la Viquipèdia? 

La Viquièdia, és una enciclopèdia lliure disponible a través d'Internet que permet als usuaris cercar informació, modificar, crea i esborrar.

Avui a la classe de Gestió de la informació i TIC hem treballat aquesta enciclopèdia lliure. La nostre feina, era: en grups, fer una entrada a la viquipèdia.
Primer hem escollit un tema i a partir d'aquí hem començat a cercar tota la informació necessària. Seguidament hem començat a escriure. Hem afegit i modificat aquells conceptes que creiem importants seguint la normativa

Per poder observar el que hem fet, feu clic aquí!


divendres, 21 d’octubre del 2011

La composició del text

El dia 21 d'octubre a la classe de Comunicació oral, escrita i digital vam recordar quina era la millor manera per fer una bona composició. Vam llegir un dossier i les idees més importants són les següents:

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT

Flickr, Sxc, Google

Com cercar imatge sota llicències creative commons:
 

Flickr

És un lloc web que permet organitzar les fotografies i alhora comentar-les. Aquest lloc web ens permet cercar imatges per etiquetes (tags) per data o be per llicència. Cada imatge pertany a un autor i permet agrupar les fotografies en àlbums.


Sxc
 
Pàgina que conté una gran galeria d'imatges de gran qualitat i que també permet penjar  fotografies.
Les imatges les trobem organitzades en diferents categories. Per obtenir una fotografia cal clicar a sota de back.
És un bon lloc per cercar imatges ja que normalment qui penja imatges sol ser fotògraf.

Google no té fotografies, sinó que cerca imatges d'altres pàgines. En el moment en què obrim la fotografia normalment ens dirà el lloc web d'on és. 

Llicències

El dia 18 d'octubre a la sessió de Gestió de la informació i TIC vam iniciar el tema de les llicències. Vam poder veure que no tot el que està penjat a Internet és pot utilitzar ja que cal mirar quin tipus de llicència té i el que ens permet fer en cada cas. És important recordar que quan una persona crea una obra, tots els drets queden reservat a l'autor . això vol dir que l'altre gent no pot utilitzar aquesta obra per res i per això és necessari tenir la llicència. També cal recordar que copiar no és roba, ja que quan tu robes a una persona la deixes sense allò que li has robat. Al contrari, si tu copies una cosa mai deixaràs a la persona sense allò. Aquí el teniu el vídeo que vam veure a classe:

 


Creative commons
Creative commons és una organització dedicada a reduïr les barreres legals per a compartir. És una llicència que engloba des de drets d'autor fins al domini públic. Creative commons permet que els autors que vulguin que terceres persones puguin utilizar la seva obra i/o modificar-la tinguin accés a ella. Aquesta llicència permet que l'autros esculli unes condicions d'ús. Creative commons recomana tenir alguns drets reservats.

   

Copyright
El copyright Implica que no és poden fer còpies de l'obra. És una manera de protegir els drets d'autor.

Copyleft
Copyleft és l'oposició al copyright. És una llicència que permet que un usuari quan rep una còpia pugui copiar, modificar, redistribuir, usar.




Electronic Frontier Foundation
Entitat nord americana que s'ocupa de defensar la copia lliure.


Per a més informació
- clic!
- clic!

La recitació

Hem començat la sessió del Comunicació oral, escrita i digital del divendres 21 d'octubre amb un poema de la Maria Mercè i Marcçal que ens ha recitat la Rosa Soler.
DIVISA 
A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. 
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
A continuació entre tota la classe hem recitat un petit travallengües:
“Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.”
Després de la recitació hem vist un tros d'un programa sobre un homenatge del poeta Miquel Martí i Pol.
A partir d'aquí hem diferenciat diferents maneres de recitar:
- Recitació teatral.
- Recitació des del cor: transmet sentiment.
- Recitació llegida. 
Finalment hem arribat a una conclusió:
El lector ha de tenir present qui l'escolti haurà de fer un procés  de reconstrucció  i per això és necessari que entengui el que li estan dient. Això vol dir, que l'orador ha de deixar un temps al lector per tal d'aconseguir-ho.
Consells
- llegir frases lentament.
- fer pauses, per tant, respectar els signes de puntuació.


      

Programari lliure

El dia 20 d'octubre a la sessió de Gestió de la informació i TIC vam parlar del programari lliure.

A continuació us deixaré rmació extreta del bloc de GTIC per saber més d'aquest tema.

Software lliure  clic!
Idees principals:
  • El codi font d'una aplicació informàtica està format per una relació completa d'expressions complexes. Perquè el processador sigui capaç d'entendre les instruccions cal convertir el condi font en sèries d'instruccions bàsiques mitjançant la complicació. El resultat serà el codi exacutable. Per tant, el codi exacutable correspon a les unitats de programes on l'ordinador pot realitzar les instruccions compilades.
  • Programari gratuït (freeware). Programari que es distribueix de manera gratuïta, el programador del qual conserva els drets d'autor però renuncia a cobrar-los.
     
  • Programari lliure és aquell que garanteix quatre llibertats:
    1. Usar-lo.
    2. Estudiar-lo.
    3. Redistribuir-lo.
    4. Introduir-hi millores i fer-les públiques.
Programari lliure


Per a més informació clic aquí

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Trets característics de la llengua oral formal

El dia 14 d'octubre, la Rosa Soler abans de parlar sobre els trets característics de la llengua oral formal, ens va recitar un poema de Miquel Martí i Pol:
Petita faula de mi mateix


Jo, per exemple, em llevo
cada dia a les set
vint-i-cinc i m’afaito
lentament perquè em vagui
de reprendre, una a una,
les paraules i omplir-me’n
les mans. Són llargs els dies,
llargues les hores lentes,
i ara la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries


Jo, per exemple, esmorzo
discretament i em rento
polidament la boca,
i tot té un aire plàcid
mentre em vesteixo, i penso
que el món és una cambra
petita, amb quatre mobles
 per tota companyia.
Però la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries.


Jo, per exemple,
dintre de poc ja farà vint-
i-tres anys que treballo
vuit hores cada dia,
i he viscut sempre al poble
i he engendrat fills, i estimo
les coses i el silenci
i encara em vaga als vespres
tot sol al fons de casa
d’escriure algun poema.
Però la gent creix massa
de pressa- ja ho he dit-
i llegeix poc i pensa
molt menys i tothom
perd el temps en ximpleries.


Miquel Martí i Pol
 
Trets característics de la llengua oral formal
En la majoria de les situacions comunicatives es fa servir el canal oral tot i que també tenen característiques de l'escrit.
  • Trets contextuals:

    - Caràcter no universal i aprenentatge escolar: La llengua oral formal és una varietat que ha de ser apresa i desenvolupada voluntàriament.
    Per altra banda cal dir que la llengua escrita no és universal sinó que com la llengua oral formal, s'ha d'aprendre.

    - Acústica, efímera i produïda en el temps real: el canal és l'oral, efímera, és a dir, no duradora, produïda en temps real i lligada a la successió de temps. A mesura que passa el temps l'elaborem sobre la marxa. Tot això vol dir que hi ha una preparació, però pel fet de ser oral i efímer vol dir que tu verbalitzes les paraules i que per molt formal que sigui, si tu ho llegeixes, ho estàs produint en el moment.

    - Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'espai i el temps coincideixen, això vol dir que hi ha interacció però amb una comunicació unidireccional, és a dir, d'una sola direcció, d'una persona cap els altres. Per això la interacció ha de venir per altres bandes.
  • Trets textuals:

    - Formal i generalment monologada: Formal: regit per unes normes. Monologada: Parla un, no és un diàleg.

    - Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Exposes sobre un tema que saps per tant, informes.  Planificada: has preparat què diràs, com ho diràs... Per tant el grau de planificació, és el que diferencia una situació formal d'una informal.

    - Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: Al contrari que la llengua escrita, la llengua oral és molt repetitiva. Això és degut a que el receptor no pot tornar a llegir res i per tant hem de ser conscients de les limitacions de retenció de l'ésser humà. Per tant un bon comunicador ha de tenir clar quines idees és volen dir i repetir- les amb diferents paraules.
  • Trets lingüístics:

    -
    Paper fonamental dels trets suprasegmentals: Suprasegmentals: tot el que té a veure amb el to, el volum, el ritme, l'entonació... i tenen un paper molt important en la comunicació oral.
    La comunicació no verbal ajuda a transmetre el missatge i és crucial.

    - Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc: Hi ha molts elements díctics, que son aquells que fan referència al context (aquí, allà, jo , tu , ell...) elements que fan referència a l'espai i el temps.
    També trobem interrogacions, exclamacions, interjeccions ja que trenquen amb la monotonia del text expositiu i això capta l'atenció. Són tres valors per cridar l'atenció.
    Els anacoluts canvien l'ordre lògic de les frases.

    - Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: Hi ha correcció formativa que coincideix amb la varietat estàndard. En la llengua oral formal no valorem l'ortografia. El que corregim és la fonètica, la vocalització i l'entonació. 
Per tant, arribem a la conclusió que oral i escrit no són tant diferents. No són contraris sinó que els hem d'observar com un continu.

Diferència entra oral i escrit

El passat divendres 7 d'octubre ens van donar un text on parlava de les diferències entre oral i escrit, la nostre feina era llegir el text i extreure'n les idees més importants per tal de que el dia 14 d'octubre a la sessió de Comunicació oral, escrita i digital  poséssim en comú aquestes idees i sobretot, aclarir els dubtes que ens haguessin quedat.
Diferències entre oral i escrit

Google Docs

El dia 13 d'octubre a la classe de Gestió de la informació i Tic vam introduir el Google Docs, un programa gratuït que serveix per crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup.
Avui dia, tothom o gairebé tothom disposa d'un ordinador personal amb el que treballa i guarda tots els seus arxius. Aquests arxius es queden guardats al disc dur i cada vegada que els enviem a un company es guarda una copia. El problema arriba quan rebem varies versions del mateix document ja que la feina està en ajuntar-ho tot en un i saber quina és la versió definitiva. És aquí quan comencem a parlar de Google docs. Si jo creo un document i el vull enviar als meus companys el millor es utilitzar Google Docs un espai a Internet on podem pujar-hi arxius. Accedir aquets arxius es molt senzill i també cal recordar que hi podran accedir les persones que jo vulgui,  es tracta només d'invitar-les i si nosaltres volem aquets podran invitar a altre persones. 
Per acabar Google Docs no només permet crear documents, sinó que també permet fer fulls de càlcul (com l' Excel), presentacions (PowerPoint), dibuixos ( com el Paint).

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Síntesi d'escoltar i sentir

El dia 14 d'octubre vaig entregar la síntesi d'un dels capítols  del llibre L'art de saber escoltar de Francesc Torralba.





ESCOLTAR I SENTIR

El primer que cal dir es que existeix una gran diferència entre escoltar i sentir. Una persona pot decidir escoltar però no sentir. Ningú escolta per casualitat però també cal dir que no podem escoltar a tothom. Al contrari, cadascun de nosaltres pot sent a l’atzar, per tant, podem sentir-ho tot però no escoltar-ho tot.
Ningú no ens pot obligar a escoltar ja que l’escolta va precedida per un desig. Aquest desig parteix d’una intuïció que moltes vegades pot arribar a la frustració, és a dir quan el que escoltem no es correspon al nostre desig. Tot i això és important saber que l’art d’escoltar no es tan senzill sinó que requereix un grans esforç i constància. El problema és que l’escolta pot arribar a la comèdia, és a dir, si dominem bé l’art de la comèdia podem fer veure que escoltem i l’altre es pot creure que vertaderament l’escoltem. És per això que mai podem garantir que l’altre ens escolti ni podem assegurar que serem escoltats. Per això, cal tenir present que escoltar és sentir amb delicades i cura. Escoltar el missatge de l’altre exigeix concentració i voluntat per desxifrar aquest missatge. Per això el bon escoltador no s’atura en les paraules de l’altre sinó que cerca l’entranya invisible dels seus mots.
Per altre banda, cal dir també que escoltar forma part del diàleg ja que sense escoltar seria impossible el diàleg per això és necessari escoltar l’altre tot i que de vegades no ens agradi ja que no comparteix el que pensem.
Per acabar, cal dir que aprenem a parlar perquè escoltem i tot i que a les escoles no se li doni tanta importància, ensenyar a escoltar és anterior a qualsevol altra matèria.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

La descripció

El dimarts 11 d'octubre a la classe de comunicació oral, escrita i digital vam treballar la descripció i vam veure els diferents models que podem utilitzar per descriure.

Alhora de descriure, representar allò que observem, tenim moltes possibilitats i aquestes, demanen un sentit. 
A continuació us deixo tot el que vam veure i observar durant la classe.

Cançons: Els catarres: Jennifer




Poesia visual: Joan Brossa
" La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació".
Poesia:

Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol. Un poema en el qual Miquel Martí i Pol descriu la seva dona duna manera molt dolça ja que l'estima molt. 

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci. 

Gernika, Josep Palau i Fabre. Representa el bombardeig que hi va haber durantla Guerra Civil.

Era dia de mercat. els infants jugaven a guerra. Les dones
tiraven els ous, els llegums, l'aviram, les patates. El reperto-
ri era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat. 
Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra,
quan de sobte, del cel, d'on vénen, diuen, els àngels i els
ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre 
s'havia apgirat. 
Tres hores com una eternitat i aquest joc s'extingia. Els 
infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia extermi-
nat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pen-
sen el mateix. I així començava la gran uniformitat. 
Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-
nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món 
prengui model, ja sap el que l'espera. No habitaven als 
Andes, els còndors? Per què escullen aquestes contrades?
I l'arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I
encara no ressuscitat.

Novel·la:  
Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson
El carrere estret, Josep Pla
"La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla

Assaig:
Xesco Boix vist per Lluís M.Panyella
Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."

Conte:
Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix

 

Vídeo:  
Summercat,anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009:
 


Aquí us deixo un resum de les idees més importrants de la descripció La descripció

divendres, 7 d’octubre del 2011

Competència comunicativa

El dia 7 d'octubre a la sessió de Comunicació oral, escrita i digital vam parlar sobre Competènciaies comunicatives.

Quan parlem de competència comunicativa ens referim a "allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants."
De competència comunicativa en parla per primera vegada Gumperz i Hymes el 1972.
Normalment quan fem un acte comunicatiu el que volem es persuadir al receptor. Per això quan volem comunicar-nos volem aconseguir els objectius proposats.

Components de la Competència comunicativa
Hi ha quatre tipus de coneixements i habilitats: 

Competència lingüística: fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa de:
-Nivell fonològic.
-Nivell morfològic.
-Nivell sintàctic.
-Nivell lèxic i semàntic.

És necessari establir un codi per tal de que tot el grup ens podem entendre.
  
Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de:
-Situació del participants: registres i varietats. És a dir cada persona ha de saber a qui es dirigeix i  a quin lloc es troba a partir d'aquí aplicar el registre que més convingui.
-Propòsit de la interacció: Es refereix als objectius marcats.
-Normes u convencions de la interacció: Es refereix a les normes que té cada grup social.

Competència discursiva: Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere i s'ocupa de:
-Cohesió de la forma
-Coherència en el significat

Competència estratègica: Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències. 
Un exemple podria ser quan ens quedem en blanc, que podem fer per compensar-ho? per exemple repetint el que em dit amb altres paraules.

b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació
Que cal fer per tal que la comunicació sigui més eficaç: sabent quin tipus de públic tenim i cridar la seva atenció...

Un cop aclarits tots els conceptes vam arribar a la conclusió que el treball d'un bon comunicador és observar-se per veure si és repeteix, veure quins moviments fa amb les manes... ja que arribarem a ser bons comunicadors quan siguem hàbils en quatre habilitats (escriure/ llegir - parlar/ escoltar).




Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents

Què és un blog?

Un bloc, és un lloc web periòdicament actualitzat que serveix per exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació preparada per organitzar i emmagatzemar la informació.
Els blocs serveixen per pensar, escriure, participar i compartir. Cal recordar que els blocs no són difícils d'usar i permeten combinar de manera senzilla el treball a l'aula i el treball a distància utilitzant l'Internet.

Blogosfera

Conjunts de comunitats ben diverses de persones que conversen, comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.

Francesc Balagú Puxan
Felipe Zayas Hernando


Per a més informació:fes clic aquí!
                                

Sir Ken Robinson

És evident que les conferències del senyor Sir Ken Robinson tenen un gran èxit i penso que un dels aspectes que dona més èxit a les xerrades del senyor Ken robinson és l'humor amb el que exposa cadascuna de les seves reflexions que parlen de temes molt variats com per exemple: experiències familiars, menjar, medi natural... que d'alguna manera ell relaciona amb el que ens va explicant poc a poc sobre l'educació. Un altre asepecte que considero que dóna èxit a les seves conferències es el posat en escena i la manera de dirigir-se al públic. Per altra banda, tot i que no el veiem amb un guió a ales mans, tret d'un parell de moments que he observat en la conferència " A iniciar la revolución del aprendizaje" en els que llegeix una cita d'Abraham Lincon i un poema de W.B. Yeats que va escriure al seu amor, crec que abans de cada conferència es prepara un guió amb una estructura coherent començant per una petita introducció i seguidament, exposant tot els conceptes, opinions
i arguments però sempre amb algun moment d'improvisació. Per acabar, penso que aquest tipus de conferència agraden al públic ja que entens el que et volen transmetre o el que t'expliquen però, d'una manera divertida.





Personalment m'ha agradat molt la seva manera de dur a terme la conferència ja que mai havia assistit a cap en la qual parlessin d'una manera tan natural, amb certa improvisació i algun toc d'humor que sempre ajuda a cridar l'atenció. Per altra banda he après que no tot és un guió i anar seguint, sinó que el més important és una bona preparació i que el que s'està explicant surti des de dins i no una cosa que s'ha après al peu de la lletra.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Wiki i Wikipèdia

A la última sessió de Gestió de la informació i TIC vam parlar sobre wikis i wikipèdia. Les wikis, serveixen per resoldre tasques comunitàries, on pots editar i desar de manera ràpida. Són circulars, és a dir, primer un i després l'altre. Els botons més importants són: Edita, desa i guarda. Els wikis també admeten links i d'aquesta manera podem sortir de la pàgina principal i donar més informació sobre el tema. Pel que fa a les wikipèdies podem dir que la wikipèdia està creada amb una eina anomenada wiki. Per tenir més informació sobre les wikis i per poder veure què és millor bloc o wiki:




Però és fiable la wikpèida? Només avegades ja que, qualsevol persona pot modificar la informació. Per aquest motiu és molt important que consultem d'on prové la informació i això, ho podem fer anant a l'historial. Aquí us deixo un article del diari el mundo on parla d'aquest tema. Per veure l'article feu clic!