El dia 23 de setembre a la sessió de Comunicació oral escrita i digital vam treballar els conceptes i les deferències entre Llengua i Llenguatge. Però per fer això, el dia abans la Rosa Soler ens va donar un text de TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona:Barcanova (p.45-50) i a partir d'aquí ens va explicar les idees més importants.
Llenguatge
El llenguatge és el que ens diferencia i ens permet relacionar i reduir el món. És gràcies al llenguatge que podem classificar objectes, llocs, esdeveniments, sentiments...
Podem relacionar el llenguatge amb diferents aspectes:
-Llenguatge i pensament: Tot i que molta gent discuteix sobre aquest tema, el primer que cal dir és que no hi ha llenguatge sense pensament, ni pensament sense llenguatge. És cert, que els humans pensem en paraules i per això com mes domini tingui del llenguatge, més domini tindré de les percepcions.
-Llenguatge i memòria: El llenguatge és el suport de la llengua. És el llenguatge el que ens permet que les idees que es van acumulant a la nostre ment, al a nostre memòria es vagin relacionant fins a formar una novel·la.
És d'aquesta manera com es conserva la història d'un poble.
-Llenguatge i autoexpressió: El llenguatge també, és el suport de l'autoexpressió , és a dir, del diàleg intern. El diàleg intern, és possible gràcies al llenguatge. Quan nosaltres pensem no ho fem de la mateixa manera que quan parlem però cadascun de nosaltres quan pensa, pensa amb paraules.
- Llenguatge com a facultat humana: Quan neix un nadó, neix amb una informació genètica la qual permet desenvolupar la capacitat humana. Els infants en certes edats aprenen a fer tot un seguit de coses com per exemple caminar però en alguns aspectes un infant ha de tenir un contacte amb el grup social per arribar a l'aprenentatge i aquest es el cas de la parla, és a dir, que un nen per aprendre a parlar necessita el contacte amb el seu grup social.
Això és pot relacionar amb el següent punt.
- Do universal dels humans: Com he dit abans, els infants aprenen a fer un seguit de coses en determinades edats. Com ja sabem tots els infants siguin de la zona que siguin comencen a dir les primeres paraules entorns dels dotze, catorze mesos i aquest fet fa pensar que es podria tractar d'una facultat humana. Aquesta facultat humana, és la que fa possible l'aprenentatge lingüístic i alhora és tradueix a una llengua. Aquesta llengua serà diferent en moltes de les persones ja que depèn del lloc on ha nascut tindrà una llengua o una altre.
Després de tot això es necessari recordar que el llenguatge
està concretat amb una llengua, i a través de la llengua es transmet de
generació en generació la memòria d'un poble, d'una civilització,
tradicions,llegendes d'una comunitat.
Per altra banda llengua també
crea identitat a les persones, és necessària i fonamental per desenvolupar un discurs, per tant és
impossible pensar sense el suport d'una llengua
Per això podem dir que la llengua és un codi que permet comunicar-nos. Concretament és un sistema de signes orals reflectit sovint en un codi escrit propi d'una comunitat.
La llengua s'organitza en diversos nivells:
-discursiu o text.
- oració.
- sintagma.
- morfema.
- fonema o so.
I aquests nivells corresponen a unes unitats diferents:
- pragmàtic.
- semàntic.
- morfològic.
- fonètic.
